EEEooo, EEEooo!!!
Algú m´ escolta?
Algú em veu?
Que hi ha algú?
EEEooo, EEEooo…
Repetia un cop rere un altre, cada cop que em posava al llit i apagaven els llums. S´ em despertava la por i era com entrar en un món desconegut i gris: fosc.
Després, quan em relaxava m´ adormia, i la por es transformava en l ´increible plaer dels somnis. Fades, princeses, piratesses, …, sempre somiava amb heroïnes màgiques i precioses que s´ en sortien de totes les aventures i aconseguien tot allò que desitjaven. Era un món fantàstic, el oníric! Rés em feia por, rés em feia tremolar, res em feia plorar…
Malgrat tot, cada nit quan em posaven al llit i m´apagaven el llum tornava a dir:
EEEooo, EEEooo!!!
Algú m´ escolta?
Algú em veu?
Que hi ha algú?
EEEooo, EEEooo…
Després, quan em relaxava m´ adormia, i la por es transformava en l ´increible plaer dels somnis. Fades, princeses, piratesses, …, sempre somiava amb heroïnes màgiques i precioses que s´ en sortien de totes les aventures i aconseguien tot allò que desitjaven. Era un món fantàstic, el oníric! Rés em feia por, rés em feia tremolar, res em feia plorar…
Malgrat tot, cada nit quan em posaven al llit i m´apagaven el llum tornava a dir:
EEEooo, EEEooo!!!
Algú m´ escolta?
Algú em veu?
Que hi ha algú?
EEEooo, EEEooo…
2 comentarios:
Sovint hem de passar por per arrivar a alló que hi ha més enllà, el que ens farà sentir diferents i màgics. Es dolent quedar-se només amb el que es fa por, sense atravessar la porta que hi ha darrera. Però encara es pitjor no arribar ni a la por, quedar-se a resguard, no arriscar el cap ni el cos com el que no vol pujar a la muntanya rusa..
Per cert, m'agraden els contes...
Publicar un comentario