La vida, aquesta font inagotable d´energía un día s´esgota per alguns i volen els cosos a un espai desconegut. ens espanta la mort, la perdua d´un cos i les paraules. Quan algú marxa del nostre costat passem un dol, fins que aprenem a viure un altre cop.
Però, la mort no existeix mentre guardem records, mentre dins el cor dels vius hi ha amor.
Avuí envio un petò a tots els que han marxat, a tots dels qui guardo records, a tots els qui estimo.
1 comentario:
Amb aquestes paraules ens fas plorar als que hem perdut algú estimat no fa gaire. I amb les llagrimes rodolant sense vergonya cara avall pensem en el que s'ha perdut per sempre, intentem consolar-nos pensant en els que tot just comencen a seguir-nos i no sempre ho aconsseguim.
Tenim sort d'haver sabut estimar, tenim la inmensa sort d'haver estat estimats i per això tenim records que ens mullen la cara.
Gracies.
Publicar un comentario