Estic fent un veritable esforç per entrar dins meu, per llegir les paraules que no escric, per entendre que volen dir i perquè queden a dins.
Al matí, quan marxen tots de casa i jo em quedo sola, el cor s´em dispara a pulsacions. Em marejo i passo una bona estona avanç no torna a la normalitat. "Angoixa", així es diu. Tinc atacs d´angoixa!
A mida que passen les hores em vaig sentint millor: ja sé que he de fer, ho estic fent.
Cada dia, es tremendament desconegut per a mi, tantes hores buides al davant m´espanten. Anyoro l´agenda apretada i un horari estricte de feina. Tot era més fàcil, no havia de pensar.
Ara, tantes hores sola al despatx em fan veure la quantitat de temps que perdem a una oficina plena de gent. Per fer 5 minuts, necessitem mig hora. Ara 5 minuts, són 5 minuts. I dins un hora hi han uns quans 5 minuts. Minuts per tenir angoixa, minuts per treballar, minuts per badar, minuts per pensar.



